Back Blue Movie (Film) German Blue Movie English Blue Movie Esperanto Blue Movie Spanish فیلم آبی Persian Blue Movie (film, 1969) French Blue Movie ID Blue Movie (film 1969) Italian ブルー・ムービー Japanese Blue Movie Portuguese
 | |
| Fitxa | |
|---|---|
| Direcció | Andy Warhol  |
| Protagonistes | |
| Producció | Paul Morrissey i Andy Warhol |
| Guió | Andy Warhol |
| Fotografia | Andy Warhol |
| Productora | Constantin Film |
| Distribuïdor | Andy Warhol |
| Dades i xifres | |
| País d'origen | Estats Units d'Amèrica |
| Estrena | 13 juny 1969 |
| Durada | 105 min |
| Idioma original | anglès |
| Color | en color |
| Pressupost | 3.000 $ |
| Descripció | |
| Gènere | cinema pornogràfic, drama, cinema d'art i assaig i cinema experimental |
        | |
Blue Movie (estilitzada com a blue movie; també coenguda com a Fuck[1][2]) és una pel·lícula nord-americana de 1969 escrita, produïda i dirigida per Andy Warhol.[3][4] És la primera pel·lícula eròtica per adults que representa sexe explícit per rebre l'estrena a gran escala als Estats Units,[3][1][4] i es considera una pel·lícula seminal a l'Edat d'Or del Porno (1969–1984). Va ajudar a inaugurar el fenomen "Porno chic",[5][6] en què celebritats parlaven públicament del porno (com Johnny Carson i Bob Hope)[6] i pres seriosament pels crítics de cinema (com Roger Ebert),[7][8] rn la cultura nord-americana moderna, i més tard, a molts altres països del món.[9][10] Segons Warhol, Blue Movie va ser una gran influència en la realització de L'últim tango a París, una pel·lícula dramàtica eròtica controvertida internacionalment protagonitzada per Marlon Brando i estrenada uns anys després que es fes Blue Movie.[1] Viva i Louis Waldon, interpretant-se a ells mateixos, van protagonitzar Blue Movie.[1]
El 1970, es va projectar Mona, la segona pel·lícula eròtica per adults, després de Blue Movie, que representava un sexe explícit i que va rebre una àmplia estrena en cinemes als Estats Units. Després es van estrenar altres pel·lícules per a adults, com ara Boys in the Sand, Deep Throat, Behind the Green Door i The Devil in Miss Jones, continuant l'Edat d'Or del porno començada amb Blue Movie. El 2016, Blue Movie es va projectar al Whitney Museum of American Art a Manhattan.[11]
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 Comenas, Gary. «Blue Movie (1968)». WarholStars.org, 2005. [Consulta: 29 desembre 2015].
- ↑ Error de citació: Etiqueta
<ref>no vàlida; no s'ha proporcionat text per les refs nomenadesWC-20130427 - ↑ 3,0 3,1 Canby, Vincent «Movie Review - Blue Movie (1968) Screen: Andy Warhol's 'Blue Movie' (behind paywall)». The New York Times, 22-07-1969 [Consulta: 29 desembre 2015].
- ↑ 4,0 4,1 Canby, Vincent «Warhol's Red Hot and 'Blue' Movie». The New York Times, 10-08-1969 [Consulta: 29 desembre 2015].
- ↑ Blumenthal, Ralph «Porno chic; 'Hard-core' grows fashionable-and very profitable». The New York Times Magazine, 21-01-1973 [Consulta: 8 febrer 2016].
- ↑ 6,0 6,1 Corliss, Richard (2005-03-29). «That Old Feeling: When Porno Was Chic». Time.
- ↑ Error de citació: Etiqueta
<ref>no vàlida; no s'ha proporcionat text per les refs nomenadesRE-19730613 - ↑ Error de citació: Etiqueta
<ref>no vàlida; no s'ha proporcionat text per les refs nomenadesRE-19761124 - ↑ Paasonen, Susanna; Saarenmaa, Laura. The Golden Age of Porn: Nostalgia and History in Cinema, 19 juliol 2007 [Consulta: 15 setembre 2017].
- ↑ Handbook of the Sociology of Sexualities, 19 juny 2015, p. 416. ISBN 9783319173412 [Consulta: 15 setembre 2017].
- ↑ Staff «Andy Warhol's Blue Movie (1968)». Whitney Museum of American Art, 07-04-2016 [Consulta: 7 maig 2020]. Arxivat 7 de maig 2020 a Wayback Machine.
© MMXXIII Rich X Search. We shall prevail. All rights reserved. Rich X Search